Actualidad


SAIDÍ ACULL LA QUARTA PROJECCIÓ DE LES ENTREVISTES “FEM MEMÒRIA”

Dissabte vinent, 10 de desembre, a les 19.00 hores, el cinema Avinguda de Saidí (Avinguda Antonio Abad, 23), servirà d’escenari per a la projecció de l’última de les entrevistes que es van gravar a la gent gran de Saidí.

L’acte s’inscriu dins del projecte “Fem Memòria Saidí”, codirigit per Sergio Rivas i Sonia Ezquerra, premiat amb la XXIX Beca Amanda Llebot i el XXV Premi Josep Galán, que busca recuperar i difondre els records de la gent gran del municipi, mitjançant una sèrie d’entrevistes en la variant dialectal del català que s’utilitza a Saidí.

En eixa última projecció, les temàtiques tractades seran la Guerra Civil, cançons, supersticions i morts.

D’ara endavant, el projecte vol ampliar la difusió d’aquestes entrevistes a altres poblacions que tinguin interès en la difusió d’est patrimoni immaterial (contacte: fem.memoria@hotmail.com).

L’entrada és lliure fins a completar aforament.

Amplia la informació a:


GALA ANUAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA 2022

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca celebrarà el proper dissabte 10 de desembre la seua gala anual, que tindrà lloc en el Palau Montcada de Fraga a les 19:00 hores:

En el transcurs de la gala tindran lloc els següents actes:

  • Es lliurarà el premi «Galan a la normalització lingüística» al fragatí Carlos Cabós, coprotagonista en la premiada pel·lícula Alcarràs.
  • Es desvetllaran els projectes guanyadors de les beques Amanda Llebot.
  • Es concedirà el premi «Franja: cultura i territori» corresponent a l’any 2021, que enguany vol distingir la labor del jurista José Ignacio López Susín al capdavant de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó per la seua persistent labor en favor de la visibilització i la dignificació de la llengua catalana a l’Aragó.
  • Recollirà també el premi «Franja: cultura i territori» corresponent a l’any 2019 (l’entrega no es va poder fer efectiva a causa de les mesures COVID) el cantautor matarranyenc Tomàs Bosque.

La nota musical de la gala correrà a càrrec de la cantant fragatina Júlia Cruz.

https://tempsdefranja.org/esdeveniments/gala-anual-de-linstitut-destudis-del-baix-cinca-2022/


OMENACHE A ÁNGEL GUINDA CON A PRESENTAZIÓN D’ESPEUTRAL, EN ARAGONÉS, EN A FERIA D’O LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN

Un año más, Monzón torna a estar o eszenario ta que escritors, editors y leutors aragoneses se troben en a XXVIII Feria d’o Libro Aragonés.

Entre as autividaz programadas se troba l’omenache postumo a Ángel Guinda. Será o diya 4 d’aviento, a las 19:00 oras, en Blues Rock Café, cuan se presente o poemario Espeutral, en aragonés, traduziu por Diago Lezaún.

A l’auto, en o cual se rezitarán poemas de l’autor con o grupo de “Poetas baixo as estrelas”, asistirán José Ignacio López Susín, direutor cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, o ilustrador Josema Carrasco, o poeta Manuel Martínez Forega y a editora Trinidat Ruíz Marcelán.


LOS LIBROS GANADORES DE LOS PREMIOS ARNAL CAVERO Y GUILLEM NICOLAU 2022, SERÁN PRESENTADOS EN LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN

El próximo martes, 6 de diciembre, a las 17:30 horas, serán presentados los libros Cuan plegue o colapso y Dona Terra Aigua, galardonados con los premios “Arnal Cavero 2022” y “Guillem Nicolau 2022”, dentro de los actos programadas con motivo de la XVIII Feria del Libro Aragonés que se celebra en Monzón.

El “Premio Arnal Cavero”, que reconoce una obra de creación literaria de cualquier género escrita en aragonés, recayó en la presente edición en Lucía López Marco, gracias a su obra Cuan plegue o colapso.

Por su parte, Marta Momblant Rivas, que condecora una obra de creación literaria de cualquier género escrita en catalán de Aragón, ha resultado ganadora del “Premio Guillem Nicolau 2022”, con su libro Dona Lletra Aigua.

Junto a Marta Momblant y Lucía López, el acto contará con la presencia de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, y del editor Chusé Aragüés.


SE PRORROGA HASTA EL 10 DE DICIEMBRE LA EXPOSICIÓN “VOZES EN O ZIERZO/VEUS EN EL CERÇ/VOCES EN EL CIERZO. ESCRITORAS EN ARAGONÉS E CATALÁN D’ARAGÓN. ESCRIPTORES EN ARAGONÉS I CATALÀ D’ARAGÓ. ESCRITORAS EN ARAGONÉS Y CATALÁN DE ARAGÓN”

La exposición “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo. Escritoras en aragonés e catalán d’Aragón. Escriptores en aragonés i català d’Aragó. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón”, que se puede disfrutar desde el 4 de diciembre en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza, permanecerá abierta hasta el día 10 de diciembre.

Tras su clausura, la exposición viajará a Jaca, para ser expuesta en el Palacio de Congresos (16 de diciembre de 2022 – 15 de enero de 2023) y a Alcañiz, que abrirá las puertas de la Sala Municipal de Exposiciones (27 de enero de 2023 – 12 de marzo de 2023).

La muestra centra su foco en la labor de una serie de mujeres escritoras que utilizaron o utilizan las lenguas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón), en sus escritos, a través de paneles que recogen datos biográficos y profesionales, video-poemas que enseñan una pieza de prosa o verso de cada autora, muchas veces locutados por ellas mismas, y una muestra de fotografías, materiales bibliográficos y artísticos relacionados con la labor de dichas mujeres.

Los trabajos, que se han complementado con una serie de actividades paralelas, forman parte del proyecto Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo, que se desarrollará durante todo el año 2022 y la primera mitad del 2023 y que se inició el 21 de febrero (Día Internacional de la Lengua Materna) con el estreno del documental “Aragonés y catalán, nuestras lenguas” y que continuó con la difusión de varios videoclips a través del canal de YouTube “Lenguas de Aragón” y de las redes sociales del Gobierno de Aragón.


CALANDARIO D’AVIENTO DICHITAL EN ARAGONÉS

Ya ye disponible de baldes en Play Store, l’aplicazión mobible“Calandario d’aviento”, que replega cuantos recursos en aragonés con curiosidaz d’o Nadal entre os diyas 1 y 25 d’aviento.

Se trata d’una iniziativa d’a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, de conchunta con Religada Soluzions Informaticas, que se suma a atras que dende fa años meten en valura as luengas propias d’Aragón.

Puez escargar l’aplicazión, aquí:

Ta saber-ne más:


L’IES MIGUEL DE MOLINOS DE SARAGOSSA SE’N VA «A ESCAMPAR LA BOIRA» AMB ELS INSTITUTS DE FRAGA / EL IES MIGUEL DE MOLINOS DE ZARAGOZA SE VA «A ESCAMPAR LA BOIRA» CON LOS INSTITUTOS DE FRAGA

L’IES Miguel de Molinos de Saragossa se’n va «a escampar la boira» amb els instituts de Fraga

Avui s’emet el programa  al qual va assistir un grup de la matèria Cultura Audiovisual II de l’IES Miguel de Molinos de Saragossa juntament amb les seues companyes i companys dels instituts Baix Cinca i Ramón J. Sender de Fraga.

En el seu blog podem llegir el següent:

Malgrat que el programa es desenvolupa en diversos idiomes, entre ells, Aragonés i Català, llengües que no parlem, no va ser un obstacle i vam poder gaudir de l’entrevista a la periodista Thaïs Viles. Tot això, gràcies a la dinàmica tan entretinguda entre el presentador i el copresentador, que interactuaven constantment amb el públic. Dues hores d’enregistrament que se’ns van passar volant.

Un exemple clar de la convivència entre les tres llengües d’Aragó.

Podeu llegir la notícia completa a les xarxes socials de l’IES Miguel de Molinos.

INSTAGRAM          BLOG MIMOVENTO

El IES Miguel de Molinos de Zaragoza se va «a escampar la boira» con los institutos de Fraga

Hoy se emite el programa al que asistió un grupo de la materia Cultura Audiovisual II del IES Miguel de Molinos de Zaragoza junto con sus compañeras y compañeros de los institutos Bajo Cinca y Ramón J. Sender de Fraga.

En su blog podemos leer lo siguiente:

A pesar de que el programa se desarrolla en varios idiomas, entre ellos, Aragonés y Catalán, lenguas que no hablamos, no fue un obstáculo y pudimos disfrutar de la entrevista a la periodista Thaïs Villas. Todo ello, gracias a la dinámica tan entretenida entre el presentador y el copresentador que interactuaban constantemente con el público. Dos horas de grabación que se nos pasaron volando.

Un ejemplo claro de la convivencia entre las tres lenguas de Aragón.

Podéis leer la noticia completa en las redes sociales del IES Miguel de Molinos:

INSTAGRAM          BLOG MIMOVENTO


NUEI POR L’ARAGONÉS CON IXEYA, CONZIERTO ACUSTICO

L’Asoziazión cultural Boira Zinco Billas en colaborazión con Alcabor café-bar presentan a

“IXEYA” en conzierto. Dugo acustico formau por dos chovens aragonesas de l’ambito rural. Eli López y Myriam Carbonell , que  reivindican dende Santa Engrazia diferens temas como ro feminismo, a ruralidat, as emozions.

O suyo repertorio en castellano e aragonés de seguras que ferá onra a toz os asistens que s’amanen o sabado 3 d’aviento a L’Alcabor, en Exeya d’os Caballers. Buena oportunidat de refirmar l’aragonés e a chen d’a nuestra tierra.


A TRADUZIÓN EN ARAGONÉS DE LUZES DE BOHEMIA DE VALLE INCLÁN, YE PRESTA EN A PLATAFORMA ARAGON.EBIBLIO.ES

O Departamento d’Educazión, Cultura y Esporte d’o Gubierno d’Aragón, a traviés d’a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica y con a colaborazión d’a Direzión Cheneral de Cultura, ha incorporau en a plataforma ARAGON.EBIBLIO a obra de Ramón María d’o Valle Inclán, Luzes de Bohemia, con traduzión de Miguel Ánchel Barcos.

Enguerada en España en 1970, pero publicada completa por primer vegada en 1924, Luzes de Bohemia ye considerada a obra mayestra d’o escritor gallego, con a cuala inaugura o chenero que s’ha dau en clamar “esperpento”.

Ye una obra teatral que narra as zagueras oras d’o protagonista, un “hiperbolico andaluz, poeta d’odas y madrigals”, en o suyo dondiar por un Madrit marguinal, acompañau d’atros personaches d’a bohemia d’a epoca. Os suyos dialogos trasluzen una azerada critica d’a vida sozial y politica d’o momento y remata con a muerte d’o protagonista.

O libro puede estar obteniu, sin coste y de manera senzilla, a traviés d’a plataforma eBiblio d’o Ministerio de Cultura y d’o Gubierno d’Aragón, en formato epub, y en pdf en LENGUASDEARAGÓN.ORG.

Ta poder descargar o libro eleutronico d’eBiblio tan solo s’amenesta estar sozio d’o Ret, tener una direzión de correu electronico autiva y reconoxida en o servizio y a clau d’azeso a lo catalogo d’o Ret de Bibliotecas d’Aragón, tot ixo sin coste.

 ENAMPLA A NOTIZIA


A FERIA AGORA X L’ARAGONÉS ZARRA LA SUYA TERZERA EDIZIÓN CON GRAN SEGUIMIENTO

O pasau sabado, 19 de noviembre, l’Auditorio de Zaragoza fabló aragonés entre a zelebrazión d’a III edizión d’a Feria Agora x l’aragonés.

A las 10:45 oras, Felipe Faci Lázaro, consellero d’Educazión, Cultura y Esporte, y José Ignacio López Susín, direutor cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, inauguroron una feria que mantenió as suyas puertas ubiertas dica las 21:00 oras ta toz aquels que, sin importar edat y de baldes, querioron amanar-se a la luenga aragonesa.

No mancoron as presentazions de libros, os tallers, charradas informals, proyezions audiovisuals y a posibilidat de recorrer os puestos d’as 44 entidaz que nos amostroron productos vinculaus a l’aragonés y iniziativas que s’enchegan ta protecher o patrimonio cultural.Tot ixo se completó con as autuazions de Teyatro Salesianos Uesca, Titiriteros de Binéfar, Corro d’es Bailes de San Chuan, Mosicaires, A Chaminera y d’a Orquestina d’o Fabirol.

A Feria tornó a estar refirmada por o publico, refincando-se asinas como punto de trobada ta toz aquels que d’una u unatra manera se relazionan con a luenga aragonesa, contribuyindo a normalizar o suyo uso, bella cosa fundamental ta o suyo reviscole en o presén y a suya pervivenzia en o esdevenidero.
Se trata d’una iniziativa promovida por a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, que conta con a colaborazión d’o Conzello de Zaragoza y a promozión d’o Ministerio de Cultura y Esporte d’o Gubierno d’España, en a cuala partizipan asoziazions, interpresas, comerzians, profesionals, particulars y instituzions aderius a o programa “Agora x l’aragones”.

MÁS FOTOS D’A FERIA, AQUÍ


PRUEBAS DE ZERTIFICAZIÓN DE LUENGA ARAGONESA

NIVEL C1

AUTA DE VALORAZIÓN D’OS CANDIDATOS

C1-2022

NOTA DE LA COMISIÓN DE VALORACIÓN.- Se puede solicitar revisión al correo electrónico indicado en la convocatoria (certificacionesaragones@aragon.es) en los tres próximos días hábiles (fina plazo 28 de noviembre).

La revisión se llevará a cabo el próximo día 15 de diciembre, a las 9:00, en la EOI nº1 de Zaragoza.

NIVEL B2

CONVOCATORIA DE PRUEBA ORAL

Convocatoria orales B2

 


PRESENTAZIÓN D’A III FERIA AGORA X L’ARAGONÉS

José Ignacio López Susín, director cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, y Francho Beltrán Audera, chefe de servizio de Politica Lingüistica, han presentau iste maitín a III Feria Agora x l’aragonés.

En a presén edizión, que se ferá o prosimo sabado, 19 de noviembre, en a Sala Luis Galve y en a Sala Hipóstila de l’Auditorio de Zaragoza, serán 44 as entidaz achuntadas a lo programa “Agora x l’aragonés” que se darán zita ta visibilizar totas aquellas propuestas que se levan a cabo en benefizio d’a difusión y normalizazión de l’aragonés.

Toz aquels que quieran “charrar” u «escuitar» aragonés, podrán desfrutar, de 10:00 a 14:30 y de 17:00 a 20:00 oras, de forma gratuita, de totas aquellas autividaz que s’han programau ta ninos y mayors. Mosica, presentazions de libros, charradas, tallers, taste u proyezions audiovisuals son belunas d’as autividaz que s’han diseñau ta ista chornada que achunta lo formativo, lo divulgativo y lo ludico.

A Feria, iniziativa promovida por a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, que conta con a colaborazión d’o Conzello de Zaragoza y o patrozinio d’o Ministerio de Cultura y Esporte d’o Gubierno d’España, ha conseguiu convertir-se en un punto de trobada de toz aquels que d’una u atra manera se relazionan con a luenga aragonesa, contribuyindo a normalizar o suyo uso, bella cosa fundamental ta la suya revitalizazión en o presén y a suya pervivenzia en o futuro.

CONSULTA O PROGRAMA D’AUTIVIDAZ

VIDEO PROMOZIONAL D’A III FERIA AGORA X L’ARAGONÉS

VIDEO D’A PRESENTAZIÓN D’A FERIA

NOTA DE PRENSA


L’ACADEMIA ARAGONESA D’A LUENGA ZELEBRA A PRESA DE POSESIÓN D’OS SUYOS CARGOS / L’ACADÈMIA ARAGONESA DE LA LLENGUA CELEBRA LA PRESA DE POSSESSIÓ DELS SEUS CÀRRECS

L’ACADEMIA ARAGONESA D’A LUENGA ZELEBRA A PRESA DE POSESIÓN D’OS SUYOS CARGOS
O pasau martes, 15 de noviembre, se zelebró a presa de posesión de Javier Giralt como presidén de l’Academia Aragonesa d’a Luenga y direutor de l’Institut Aragonès del Català, y d’Ánchel Conte como direutor de l’Instituto de l’Aragonés.
O Paraninfo d’a Universidat de Zaragoza estió ro eszenario ta iste primer auto publico de l’Academia, creada ta treballar en favor d’a dinificazión y normalizazión d’as luengas propias d’Aragón, l’aragonés y o catalán d’Aragón. A l’auto asistioron Yolanda Polo Redondo, vizerreutora de Cultura y Proyezión Sozial y José Ignacio López Susín, direutor cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón.

 

 

L’ACADÈMIA ARAGONESA DE LA LLENGUA CELEBRA LA PRESA DE POSSESSIÓ DELS SEUS CÀRRECS

Dimarts passat, 15 de novembre, es va celebrar la presa de possessió de Javier Giralt com a president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director del Institut Aragonés de Català, i de Ánchel Conte com a director de l’Institut de l’Aragonés.

El Paranimf de la Universitat de Saragossa va posar l’escenari a est primer acte públic de l’Acadèmia, creada per treballar en favor de la dignificació i normalització de les llengües pròpies d’Aragó, l’aragonés i el català d’Aragó, al qual van assistir Yolanda Polo Redondo, vicerectora de Cultura i Projecció Social i José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.


PRESENTAZIÓN D’O CÓMIC ‘LO ENIGMA JUAN ALTAMIRAS’

Uei, 17 de noviembre, s’ha presentau Lo enigma Juan Altamiras, primer cómic en aragonés sobre o guisandero y flaire universal d’o sieglo XVIII.

Se trata d’una iniziativa que se basa en a fegura d’o guisandero y flaire aragonés d’o sieglo XVIII Raimundo Gómez, que treballó baixo o seudonimo de Juan Altamiras, y que ha estau posible grazias a los treballos d’Arturo Gastón y os debuxos de Josema Carrasco y Marta Martínez, a la colaborazión d’a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón y o Conzello de l’Almunia de Doña Godina y o patrozinio d’o Ministerio de Cultura y Esporte.

O cómic, que se presentará a lo publico o día 19 de noviembre dentro d’as autividaz programadas ta la III Feria Agora x l’aragonés, busca asinas meter en valor a fegura de Juan Altamiras y a luenga aragonesa.

ENAMPLA A INFORMAZIÓN AZEDENDO A LA NOTA DE PRENSA

DESCARGA DE FORMA GRATUITA O CÓMIC, AQUÍ

COMENÇA EL SEMINARI DE FORMACIÓN DEL PROFESSORAT DE LLENGUA CATALANA / COMIENZA EL SEMINARIO DE FORMACIÓN DEL PROFESORADO DE LENGUA CATALANA

Comença la trenta-quatrena edició del Seminari autonòmic per a professors i professores de Llengua catalana. Dimecres, 23 de novembre de 2022. IES Ramón J. Sender de Fraga.

Aquest seminari, organitzat pel Centre de Professorat de Montsó en col·laboració amb el Centre de Professorat d’Alcorisa i la Direcció General de Política Lingüística, té els següents objectius:

  • Analitzar les necessitats tant del professorat de català i en català com del seu alumnat i centres educatius.
  • Adquirir estratègies educatives per a l’ensenyament de la llengua catalana.
  • Elaborar i intercanviar materials.
  • Coordinar i millorar la situació de l’ensenyament del català en els diferents centres d’Aragó.

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, i l’assessora del CP de Montsó, Belén Palús, donaran la benvinguda al professorat a aquesta primera sessió. Les sessions de 2023 se celebraran el 19 de gener (en línia), el 8 de febrer (IES Ramón J. Sender de Fraga) i el 24 de març, juntament amb el Seminari de professorat d’Aragonés, en Vall de Roures.

DÍPTIC / DÍPTICO:

Comienza la trigésimo cuarta edición del Seminario autonómico para profesores y profesoras de Lengua catalana. Miércoles, 23 de noviembre de 2022. IES Ramón J. Sender de Fraga.

Este seminario, organizado por el Centro de Profesorado de Monzón en colaboración con el Centro de Profesorado de Alcorisa y la Dirección General de Política Lingüística, tiene los siguientes objetivos:

  • Analizar las necesidades tanto del profesorado de catalán y en catalán como de su alumnado y centros educativos.
  • Adquirir estrategias educativas para la enseñanza de la lengua catalana.
  • Elaborar e intercambiar materiales.
  • Coordinar y mejorar la situación de la enseñanza del catalán en los diferentes centros de Aragón.

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, y la asesora del CP de Monzón, Belén Palús, darán la bienvenida al profesorado a esta primera sesión. Las sesiones de 2023 se celebrarán el 19 de enero (online), el 8 de febrero (IES Ramón J. Sender de Fraga) y el 24 de marzo, juntamente con el Seminario de profesorado de Aragonés, en Valderrobres.


EL MAPA EXCURSIONISTA DE LES ROQUES DE MASMUT ÉS PREMIAT A LA FIRA DE LA MUNTANYA DE VIC

El treball, impulsat per l’Editorial Piolet amb la cooperació de l’ajuntament de Pena-roja i el departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó, ha segut distingit en una fira per on han passat més de 12.000 persones

La prestigiosa Fira de la Muntanya de Vic ha premiat a l’edició d’enguany el mapa excursionista de Pena-roja / Roques del Masmut, una publicació que ha anat a càrrec de l’Editorial Piolet, en col·laboració amb l’ajuntament de Pena-roja i la direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó. La Fira de la Muntanya de Vic, tota una re- ferència en el món de l’esport a l’aire lliure, va aglutinar durant el primer cap de set- mana de novembre diferents propostes, com ara el Mercat d’Ocasió, el Campionat Open Bloc, així com estos Premis Editorial 2022, que reconeixen les millors publi- cacions de l’any sobre narrativa de muntanya, biografies, mapes excursionistes o gui- es de referència. Enguany, el ‘Premi Juli Soler’ al millor mapa ha recaigut en una pu- blicació que verse sobre el Matarranya. El jurat també va entregar un accèssit a un altre mapa de territori aragonès. En concret, el Gravel Sobrarbe de Mont Editorial.

Des de l’Editorial Piolet, el coordinador d’este potent treball, Joan Carles Borrego, va explicar que «este premi és un reconeixement als mapes que es publiquen entre fira i fira, on es valora quin es el millor mapa del territori. I enguany el jurat ha consi – derat que este mapa de Pena-roja i les Roques del Masmut és el millor editat». Un mapa excursionista que aposte per un territori perifèric, lluny de les grans vedets de l’alta muntanya. L’autor va recordar que «el primer que va fer Piolet quan va nài – xer l’any 1995 va ser editar un mapa dels Ports de Beseit-Tortosa». De fet, i a diferència de les principals editorials, Piolet «ha centrat les seues publicacions entre l’Ebre i el Llobregat. I saltar al Matarranya i al Maestrat era el següent pas». Durant els últims mesos, Piolet ha publicat mapes excursionistes dedicats a l’alt Matarranya, Pena i Beseit, el Monte Vallivana o el riu de Montlleó, entre Culla i Benassal.

Per la seua prt, i des de l’ajuntament de Pena-roja, el regidor de Cultura i Turisme Rubén Lombarte va destacar que «la creació d’este mapa excursionista va nàixer per a complir una doble missió». Per un costat, «la promoció i la difusió de diferents rutes senyalitzades pel nostre terme, sent les Roques del Masmut, emblema de la nostra població, el fil conductor d’un mapa molt interessant i que cartografie un terri- tori molt potent per al món excursionista». Al mateix temps, «el mapa té una funció toponímica de primer ordre». Lombarte va concretar que «a través de l’editorial Piolet, i amb la col·laboració d’alguns veïns de Pena-roja, s’ha fet una profunda re- visió de la toponímia local, perquè tot i que existien treballs previs que es van fer amb molt bona intenció, hi figuraven errors de denominació, d’escriptura i d’ubicació que ara s’han corregit».

El mapa excursionista de Pena-roja i les Roques de Masmut es pot trobar a l’editorial Piolet (www.editorialpiolet.com), així com en llibreries especialitzades, l’Oficina de Tu- risme de Pena-roja o a Comestibles Laura, la tenda del poble.