Actualidad


· FINALIZA EL SEMINARIO AUTONÓMICO DE PROFESORES/AS DE LENGUA CATALANA 2017-2018

Ha finalizado, muy satisfactoriamente, el Seminario autonómico de profesores/as de lengua catalana 2017-2018, compuesto por 48 docentes de las tres provincias aragonesas.

 

Uno de los objetivos de este seminario era crear un banco de recursos compartido para usar en clase. Por ese motivo, el pasado 18 de abril de 2018, durante la tercera sesión, el CEIP María Moliner de Fraga y el IES Matarraña de Valderrobres presentaron las actividades que llevan a cabo en el ámbito del catalán de Aragón y que ya dieron a conocer en el Simposi La llengua catalana als centres educatius. Català, de l’aula al món, celebrado los días 9 y 10 de marzo de 2018 en la Universidad de las Islas Baleares.

 

Además de estas presentaciones, y gracias al protocolo de coordinación firmado entre la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación, y publicado por ORDEN PRE/530/2017, de 4 de abril (BOA 28/04/2017), contamos con la participación de cuatro profesores del LIC de Lérida (Lengua y Cohesión social), dos de Primaria y dos de Secundaria, que impartieron la ponencia La lectura: estrategias de comprensión.

 

Leer más >> Fin Seminario catalán 2017-2018

 


· RAMÓN VILLACAMPA SIPÁN GANA O IV CONCURSO D’HAIKUS EN ARAGONÉS

Ante l’espiello
a luz de fuellas berdas
torna a pasar

de Ramón Villacampa Sipán.

Nota d’o churau: En iste haiku, o chuego con a luz ye muito intresán, mui suchestivo. Se trata d’o contraste que establexe o fuchitivo, a luz, que sin dembargo torna. Prezisamén a luz aporta una buena nota de color, »berdas». O espiello da una nota, tamién, de talmén frachilidat, u de mundo vicario, visto solo en reflexo, pero a la vegada fundo. A presenzia de »as fuellas berdas» cumple perfeutamén o papel d’o kigo (espresión que marca a epoca de l’año). Predomina a naturaleza (anque ixe espiello aporta un toque umano muy intresán, que tamién puede entender-se como metafora) y a captazión d’un inte, como quereba o haiku clasico.

Norabuena a lo ganador. En breus me meteré en contacto con él pa fer-le plegar o premio.
Muitas grazias a toda la chen que ha partizipau, d’una traza u atra.
Muitas grazias a José Ángel Sánchez, churau d’o concurso.
Tamién querría tornar a dar as grazias a las entidaz colaboraderas: Direzión Cheneral de Politica Lingüistica, Xordica editorial, Gara d’edizions, Consello d’a Fabla aragonesa, Instituto de Estudios Altoaragoneses y Garabato Books.
Como resumen, s’han escrito 81 haikus, y bi han partizipau 21 personas.
A fin d’o concurso no ye atra que fomentar l’uso de l’aragonés en facebook, y fomentar a creyazión literaria en ista chiqueta lengua.

 


· A PRIMERA FERIA AGORA X L’ARAGONÉS YE PLEGADA EN ZARAGOZA TA QUEDAR-SE-IE.

Más de 60 partizipans prozedens de toz os rincons d’Aragón se troboron en o zentro de convivenzia ta mayors Pedro Laín Entralgo que deixoron claro que sienten y aman a luenga aragonesa.
Una iniziativa promovida por o Departamento d’Educazión, Cultura y Esporte d’o Gubierno d’Aragón, con a colaborazión de Turismo de Aragón, Instituto Aragonés de Fomento y Conzello de Zaragoza, endrezada a personas, asoziazions, comerzios, interpresas, profesionals e instituzions con l’obchetivo de dar a conoixer, tanto a ninos como a mayors, l’aragonés, una luenga con denominazión d’orichen, asinas como practicar-la y espardir o suyo emplego.
Ta amillorar a suya partizipazión en «Agora», os espositors asistioron a una sesión informativa sobre Responsabilidat Sozial con a luenga aragonesa.
A chornada s’inauguró con a vesita d’o Director Cheneral de Politica Lingüística, José Ignacio López Susín, a os 35 stands que ofreixioron os suyos productos y servizios más aragoneses.
Amás, contó con a presenzia d’os Bombers de Zaragoza, que amostroron a suya profesión a os más chicoz e interpretoron cualques melodías con a Colla de Gaitas.
Se i presentoron y se i dioron a conoixer diferens proyectos que se son desembolicando por tot lo territorio.
Os asistens disfrutoron de cuantas actuazions mosicals con instrumentos tradizionals d’a tierra y, profes, con cantas en aragonés. Igualmén, se i podioron veyer chuegos tradizionals y recreyazions istoricas, amás de fer una ampla degustazión de cafés, bieras y muitos atros productos aragoneses mientres os más chicoz aprendeban a cultura aragonesa con cuentacuentos, machia, proyezions y más que divertius tallers…
Y tot ixo ta que, entre toz, charremos a nuestra luenga…

 


· Xº CUENTACUENTOS DEL PIRINEO

Se celebrará en Susín el sábado 7 de julio con diversas actividades, destacando un concierto de Mosicares en Iberia impura, y una exposición y una proyección sobre Santa Orosia. En el concurso podrán participar todas las personas interesadas y centros educativos y los cuentos o relatos de 10 minutos que estarán escritos en castellano, aragonés, occitano o francés. La temática deberá ser pirenaica, sobre temas de antropología, etnografía, etnolingüística y geografía.

Descargar Cartel

 


· TORNA A SEMANA EN ARAGONÉS DE BÚBAL TA NINOS Y NINAS DE 12 A 16 AÑOS

Ta ninos y ninas de 12 a 16 años
Del 25-29 de Chunio

Tos presentamos una actividat pionera, ra zelebrazión d’un campamento de 5 diyas en un puesto siñalato dera Val de Tena: ro lugar recuperato de Búbal, preparato como un espazio didactico. En iste causo será un campamento de raso en aragonés ta mesaches e mesachas d’entre 12 e 16 años que quieran enzetar u perfeczionar as suyas conoxenzias d’a nuestra luenga.
I abrá actividaz de tota mena, dende ra mosica á ra etnolochía, pasando por a naturaleza e l’aire libre.
Tos convidamos á participar ta inzentivar a presencia de l’aragonés en a nuestra soziedat e ta que os mesaches e mesachas sían transmisors d’as valors culturals e lingüisticas d’Aragón

Cartel Estibubal 2018 (pdf)

Tríptico informativo Estibubal 2018 (pdf)

Ficha-preinscripción (doc)

Ver más en Aragon Hoy

 

 


· PRESENTACIÓ A LLEIDA DE LA NOVELA «ESPILLS TRENCATS» DE MARIO SASOT.

Dijous, 24 de maig de 2018 a la sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida (antic casal de Joventut Republicana, av. Blondel, 64 de Lleida a les 19:30h.

L’Ajuntament de Lleida, L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA) i Gara d’Edizions es complauen a invitar-los a la presentació de la novel-la Espills trencats de Màrio Sasot, Premi Guillem Nicolau 2017 de literatura en llengua catalana atorgat pel Govern d’Aragó.

A l’acte intervindran Ramón Sistac,delegat de l’IEC a Lleida, l’escriptora lleidetana Inma Monsó y l’autor de la novel-la

 

 


· SEMINARIO TA PROFESORS/AS DE LUENGA ARAGONESA

Estructura e contenius d’a segunda sesión (25 mayo 2018)

11:00 h. Ponenzia “La enseñanza de la lengua materna en un centro trilingüe”, a cargo de Carla Villalba Ciria y Noelia Roca Bolumar (CEIP “María Moliner” de Fraga).

13:00 h. Presentazión d’esperienzias e materials didauticos ta l’amostranza de l’aragonés por parti de bels miembros d’o Seminario.

14:00 h. Informe d’a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica.

14:30. Propuestas de treballo ta o venién curso.

 

 


· PRESENTACIÓ A FAVARA DEL LLIBRE «ÀNGEL VILLALBA. CANÇONS I POEMES»

Diumenge 20 de maig, a les 12,30 hores al Saló de Plens de l’Ajuntament de Favara, tindrà lloc la presentació del llibre Àngel Villalba. Cançons i poemes, volum que inicia la col·lecció ‘Mangrana’ que —segons el conseller de Cultura Víctor Prats— “neix amb la vocació de donar veu a l’obra d’aquells escriptors de la nostra comarca la qualitat i producció dels quals així en ho demanin” col·lecció editada per la Comarca del Baix Aragó-Casp/Bajo Aragón-Caspe amb la colaboració de la Direcció General de Politica Lingüistica del Govern d’Aragó.

L’acte comptarà amb la presència del president de la comarca saragossana i alcalde de Favara Francisco Domènech, el conseller de Cultura Víctor Prats, l’editor Carles Sancho i el protagonista del llibre Àngel Villalba que interpretarà alguns dels seus temes més populars d’una llarga trajectòria musical de cinquanta anys. Acompanyat amb el timple canari el favarol cantarà sobre el territori ‘Vestida de verd’, sobre la parla ‘Volguda mare’, sobre la qüestió social ‘Sinyor banquer’ i un tema festiu ‘La polca de Nonasp’.

 

 


· UITENA TROBADA «VIVIR EN ARAGONÉS»

1-2-3 de Chunio en Artieda.

 

Se puede vivir en Aragonés?


Prau que sí!!! Bi ha muita chen que lo fa día sin atro porque ye a suya lengua materna en as suyas diferens varians, lo cheso, l’ansotano, o tensino, o pandicuto, el chistabín, el benasqués, el ribagorzano y el belsetán… Y por cada vez bi ha mas chen que, mesmo que l’Aragonés no sia la suya lengua materna lo siente como si en estase y quiere vivir en esta polida lengua de todas nusatras. Por ixo, dende l’Asoziazión Trobada aprestamos año sin atro una trobada con l’obchetivo d’achuntar a fablans nativos con neofablans pa que se conoixcan, charren, chuguen, treballen, fagan pacha, se fagan tragos y compartan diferens actividaz amostrando a toda la chen que ye posible vivir en esta lengua difuera d’os chicoz zerclos familiars y sozials que i somos feitos.
Dende l’Asoziazión Trobada vos convidamos a partizipar en a uitena Trobada «Vivir en aragonés». Estiaño se fará en Artieda, un puesto do, anque no trobamos fablans patrimonials, o porzentache de chen que charra l’aragonés, mesmo que sian neofablans, ye prau alto. Un cabo de semana d’inmersión lingüistica en aragonés do se fará charradas, tallers, conziertos, cursas, campionatos de pala y de bulder y atras actividaz, todas de raso en aragonés.
Somos mirando d’ubrir as actividaz a lo mayor numero de chen, d’asoziazions y d’entidaz posible, pos ye a millor traza de fer que o treballo arribe ta mas chen y de creyar retes grans de fablans que puedan seguir fendo servir l’aragonés en a suya vida cutiana.
Programa d’a Trobada Artieda2018 (PDF)

Enlaz d’inscripción: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfgiYdmvJApl9bZKe1e4bnfGr6jQN3qUONDRlC14sajlSYT7w/viewform

Paraz cuenta que o luns 28 de mayo será o zaguer día pa apuntar-se-ie.

 

 


· ESTRENO DE LA TIERRA MUERTA

El pasado sábado 28 de abril tuvo lugar el estreno oficial de “La tierra muerta” en el salón de actos de Centro de Historias de Zaragoza.

Fue una noche inolvidable, cargada de emociones y de reencuentros.

También pudimos disfrutar de la música de Eugenio Gracia y Pepín Banzo, con Elena Arenas al saxo, Julio Calvo al guitarro, Víctor Murillo al bajo, David Olmos a la percusión y el propio Eugenio a la gaita, chiflo y chicotén.

Ver mas en www.latierramuerta.com/es/noticias/estreno-centro-historias-zaragoza/

 

 


· CRÍTICA EN SILUETA: EL CAS DE LES LLENGÜES D’ARAGÓN

Crónica de Mario Sasot

El passat 3 de maig tingué lloc a la sala dels cristalls de l’Intitut Aragonès d’Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa un interessant col·loqui titulat “Crítica en silueta: el cas de les Llengües d’Aragó”, dins del Seminari “Crítica i Contracrítica. Comunicació cultural a Espanya.”

Moderat pel periodista d’Heraldo i vicedegà de la Universitat “San Jorge”, José Verón, intervingueren els professors Hèctor Moret i Coso, Antonio Pérez Lasheras y José Ángel Sánchez Ibáñez.
Pérez Lasheras explicà que l’estudi separat i independent de les literatures locals i nacionals va ser un invent romàntic, que abans, des dels temps antics i clàssics, l’objecte d’estudi era la Literatura Universal. “A Espanya triomfà el corrent de la crítica que encapçalava Menéndez y Pelayo, en front de les teories més localistes que propugnava Menéndez Pidal, el qual va estar a punt d’encetar un estudi sobre la llengua aragonesa que la Guerrra Civil va interrompre.”

Lasheras assenyalà que a l’Aragó, durant tota l’Edat Mitjana, es parlaven vuit u nou llengües, entre elles el provençal, l’àrab, el mocàrab, el portuguès, l’italià, una mica l’hebreu, a més del català i l’aragonès, diversitat que anà desapareixent dràsticament a partir del segle XV.

El professor de la Universitat de Saragossa va concloure negant taxativament la validesa del binomi llengua – identitat.

Una literatura amb dues cares: el català a l’Aragó

El professor, escriptor i gestor cultural mequinensà Hèctor Moret es centrà en la producció literària en català d’autors aragonesos des de 1970, i hi distingí dos grups diferenciats: els residents a Catalunya que han publicat en editorials comercials (Jesús Moncada, Mercè Ibarz i Francesc Serés), tots ells traduïts a altres llengües, i per altra banda els que han escrit des dels territoris catalanòfons d’Aragó, la majoria de les obres dels quals han estat editades per institucions polítiques o associacions culturals aragoneses. Moret també analitzà somerament els trets literaris i lingüístics i els motius temàtics de cadascú d’aquests dos grups i afirmà que “tots aquests escriptors en conjunt han inclòs la geografia dels seus territoris natals i persones i personatges des pobles de la Franja en algunes de les seues obres.

Finalment el professor universitari José Ángel Sánchez , parlant del lloc i el paper de la crítica cultural de la literatura en aragonès, explicà que aquesta s’ha mogut sota una òptica i dins d’àmbits molt endocèntrics.

Com a autor de crítiques i ressenyes literàries mensuals sobre obres en aragonès des del suplement “Artes y Letras” de Heraldo de Aragón, Sánchez defensà fer aquests articles en castellà “lo qual equipara aquesta literatura amb les obres ressenyades de qualsevol altra llengua en aquest mateix suplement.

També recomanà fer una anàlisi d’aquestos textos en llengua aragonesa “sense elogis ni triomfalismes excessius o exagerats, i cal relacionar-los amb el context d’obres d’altres llengües i cultures”. “També convindria ampliar la bateria de temes, tos i estils equiparant-se així les obres que s’analitzen escrites en castellà.

Jam Session poètica

Després de l’acte esmentat, els assistents pujaren a la terrassa del cinquè pis, on va tindre lloc una lectura de poemes a càrrec dels propis autors amb l’acompanyament musical del guitarrista Pedro Rojas Ogàyar , on entre altres intervingué l’escriptora nonaspina Merche Llop amb dos poemes del seu últim llibre Esclat , un llegit en català i altre en castellà.