Nos paramos ta las fiestas de Nadal.

Iste calandario, que se troba encluyito en as autividaz d’a web Truca Nadal!, replega un conchunto de textos informativos, cantas de Nadal, dovenallas, rezetas, etz., ta poder prenzipiar a charrar d’istas fiestas.

En son 25 diyas. Prenzipiaremos a ubrir as finestretas de conchunto en a escuela e a catrinalla rematará en casa suya cuan siga de vacanzias de Nadal. Fendo clic en cadaguna d’as finestretas s’ubrirá o mensache con l’autividat u informazión que pertoque.

E recorda! Encara no puez ubrir ista calendata, has d’aguardar dica que plegue o diya 1 d’aviento.

ARRANQUEN ELS SEMINARIS DE PROFESSORAT DE LLENGÜES PRÒPIES D’ARAGÓ MIRANT A EUROPA I A LES NOVES TECNOLOGIES AUDIOVISUALS

El passat dijous 13 de novembre va tenir lloc la primera sessió del Seminari de professors/es de català i del d’aragonès  que va comptar amb dos conferències-taller molt innovadores: eTwinning per a professorat de Lengües Pròpies, a càrrec de José Mas, assessor del CARLEE i embaixador d’eTwinning; i Eines didàctiques audiovisuals per a l’aula, de la mà de Graciela de Torres, assessora de la Direcció General de Política Lingüística del Gobern d’Aragó.

Enguany per adaptar-se a les mesures sanitàries per la crisi de la Covid, totes les sessions seran online. Donat que era la primera sessió, va tenir lloc també l’acte d’inauguració a càrrec de José Ignacio Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i del Cap de Servei, Francho Beltrán. En representació del Centre de Professorat de Monzón, organitzador del Seminari de Català, va assistir-hi l’assessora tècnica Belén Palús.

La presentació de la plataforma virtual europea eTwinning tenia com a objectiu animar els centres escoles que imparteixen llengües pròpies a organitzar activitats col·laboratives amb altres centres d’Aragó, d’Espanya i, fins i tot, d’Europa. Per això, van assistir també a la presentació de la sessió Inmaculada Medina, en representació d’eTwinning España, des de Madrid, i Íker López per part d’esta institució a Aragó.

Per la seua part, en la segona conferència, es va aprofundir en les possibilitats de les noves tecnologies audiovisuals i les xarxes socials com a recurs didàctic per treballar a l’aula.

Les dos ponències van ser molt pràctiques i dinàmiques, fins i tot van penjar vídeos a Instagram amb el hastag #SeminarioLenguas fets durant la sessió. Esta primera sessió s’ha realitzat de manera conjunta pel professorat de les dos llengües pròpies d’Aragó. Les tres següents es desenvoluparan per separat i estaran dedicades als autors i autores de la literatura catalana d’Aragó, la millora de la competència de l’expressió oral i a l’exposició de propostes didàctiques per part del professorat participant.

En total seran 12 hores de formació i s’hi han inscrit 36 professors/es dels centres educatius des d’Infantil fins a Batxillerat, una xifra inferior a les edicions passades derivat de la situació de crisi sanitària. Al gener s’ofertarà una activitat formativa complementària per realitzar projectes intercentres.

PRENZIPIAN OS SEMINARIOS DE PROFESORATO DE LUENGAS PROPIAS D’ARAGÓN MIRANDO TA EUROPA E T’AS TEUNOLOCHÍAS D’A COMUNICAZIÓN.

O chueus 13 de noviembre se fizió a primera sesión d’o Seminario de profesors/as d’aragonés e catalán d’Aragón con dos autividaz muito innovaderas: eTwinning ta profesorato de Luengas Propias, a cargo de José Mas, asesor d’o CARLEE e embaxador de eTwinning; e Ferramientas audiovisuals ta ra comunicazión educativa, por parti de Graciela de Torres, asesora d’a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón.

Iste curso, ta adautar-se a ras midas sanitarias por a crisis d’a Covid, todas as sesions se ferán online. Como yera a primera sesión, tenió lugar tamién l’auto de presentazión, a cargo d’o Direutor Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón e o Chefe de Servizio, Jose Ignacio López Susín e Francho Beltrán. En representazión d’o Zentro de Profesors “Ana Abarca de Bolea” de Uesca, organizador d’o Seminario d’aragonés,  i estió ro asesor responsable Lois Cavero.

A presentazión d’a plataforma virtual eTwinning teneba l’obchetivo d’alentar a os zentros que imparten luengas propias a parar autividaz de conchunta con atros zentros d’Aragón, a resta de l’Estau e mesmo d’Europa. Por ixo asitió tamién á ra presentazión d’a sesión Inmaculada Medina, en representazión d’eTwinning España, dende Madrid, e Íker López, por parti d’ssta instituzión en Aragón.

D’otro costau, en a segunda conferenzia se quereba afondar en as posibilidaz d’as nuevas teunolochías audiovisuals e os retes sozials como recursos didauticos ta treballar en l’aula.

As dos ponenzias estioron muito prauticas e dinamicas, mesmo se penchoron videos en Instagram con o hastag #SeminarioLenguas feitos durante a sesión. Ista primera sesión s’ha feito de traza conchunta con o profesorato d’as dos luengas propias d’Aragón. As tres veniens se desempolicarán deseparatas e estarán adedicatas a ra soziolingüistica, á ras metodolochías autivas e a ra esposizión de propuestas didauticas por parti d’o profesorato partizipán. En total, serán 12 oras de formazión.

Se publica a orden por a que s’atorga o Premio Arnal Cavero 2020, dotato con 3000 euros, a D. Miguel Martinez Tomey, por a obra Quia nullum violentum perpetuum. D’alcuerdo con as deliberazións d’o churato, ista obra, que ye una traduzión d’os Quintii Horatii Flacci Emblemata, a partir d’a edizión feita en Amberes en 1612, ye estata eslechita por a suya riguridat en a cudiata traduzión de l’autor. Tot ixo contrebuye a ra dinificazión e enriquimiento d’a luenga aragonesa en abocar en ella testos clasicos d’una altera valor literaria e artistica. A más a más, en tien sobrebuenas notas de creatividat, en calar orichinals adautazions metricas e ritmicas que enriquen o testo. Istas valors literarias se veyen reflexatas en l’altera puntuazión obtenita por ista obra, que fan que siga merexedera d’una distinzión que ye a primera vegata que se concede a una traduzión.

ORDEN ECD/1170/2020, de 19 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del “Premio Arnal Cavero 2020”

Es publica l’ordre per la qual es resol la convocatòria del Premi Guillem Nicolau 2020, per un import de 3000 €, a Donya Mercedes Llop Alfonso, en haver obtingut l’obra presentada Sílverti, d’acord amb la valoració obtinguda una vegada aplicats els criteris establerts en l’apartat novè de les bases de l’Ordre de convocatòria. El jurat ha triat aquesta obra per la creació d’una trama sòlida i coherent, actual i al mateix temps lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme de les estacions del tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història en el caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva.

ORDEN ECD/1171/2020, de 19 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del “Premio Guillem Nicolau 2020”.

Se publica la orden por la que se otorga el premio del II Concurso “Antonio Artero” de vídeo en lengua aragonesa, por un importe de 1.000 €, a Don Carlos Baselga Abril por la obra presentada Utopía.

Enlace a la orden:

ORDEN ECD/1160/2020, de 12 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del II Concurso “Antonio Artero” de video en lengua aragonesa.

Enlace a la obra premiada:

«En un remoto valle del Pirineo aragonés se canta la leyenda de Armugán. Se dice que se dedica a un oficio misterioso y terrible del que nadie quiere hablar. Cuentan que Armugán se desplaza por los valles aferrado al cuerpo de Anchel, su fiel servidor, y que ambos comparten el secreto de una labor tan antigua como la vida, tan terrible como la misma muerte». Esta es la trama de una película que se ha rodado en localizaciones aragonesas como Boltaña, Ascaso, Muro de Bellós, Murillo de Gállego y Belchite, siendo su marco principal el paisaje pirenaico.

El largometraje, rodado en aragonés y castellano, cuenta con el apoyo del Gobierno de Aragón.

José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, felicita la revista Temps de Franja en el seu 20 aniversari:

«Bona feina!»*

Quan llostrejava el segle XXI assistíem al naixement de l’únic mitjà de comunicació estable a l’Aragó que utilitza com a vehicle la llengua catalana. Una revista coral i territorialment inclusiva. Una revista, en suma, necessària.

Seguim la seva trajectòria des del principi amb interès i amb esperança, des del desig de la dignificació i normalització social de les nostres llengües pròpies, a vegades amb esperança, com quan es va aprovar la Llei de 2009 i altres amb dolor i ràbia com després de la seva derogació i l’aprovació de la negacionista llei de 2013.

Accedir al Govern d’Aragó, des de la Direcció General de Política Lingüística, en 2015, obria una nova finestra i un camp inexplorat per a millorar les condicions en què es desenvolupen les nostres dues llengües pròpies, l’aragonès i el català d’Aragó, denominació amb la qual es recuperà al febrer de 2016 a través de la modificació de Llei de Patrimoni Cultural.

A partir de llavors, des de la Direcció General, hem sentit pròxim el suport de les associacions editores de la revista i, dins de les nostres possibilitats, hem tractat de caminar junts, tenint en compte que l’objectiu que ens anima és el mateix: la dignificació, promoció i difusió del català parlat en el nostre territori.

El camp és immens, també la il·lusió, no pas tant els recursos humans i materials, però dins les nostres limitacions hem tractat de posar els fonaments per a un futur millor: des de l’aprovació dels currículums de totes les etapes educatives, fins a la creació de places de docents en les plantilles orgàniques dels centres (de zero al 2015 a dotze en 2020), culminant aquest curs amb la creació del departament de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. També hem recuperat el Seminari Autonòmic per a professors de Llengua Catalana, el Premi Guillem Nicolau i el Programa Jesús Moncada, i hem creat el Premi Desideri Lombarte, per a reconèixer una trajectòria de treball en pro del català d’Aragó, atorgat successivament a José Bada, Artur Quintana, al Seminari de Professors de Català i al Grup de Teatre Garbinada de Mequinensa.

També s’han convocat subvencions i subscrit convenis de col·laboració per a ajudar a associacions, ajuntaments i comarques, en les seues tasques de recuperació lingüística.

Recentment, des de la Comissió Assessora de Toponímia, creada en 2016, es va aprovar la modificació del Nomenclàtor oficial per incloure els topònims més rellevants de les comarques de Ribagorça, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya, i en l’última sessió han estat aprovats els topònims de Queretes, la Vall del Tormo i Mequinensa, que es publicaran aviat al BOA i veuran aviat la llum en la cartografia a través de publicacions exemptes.

També hem promogut, juntament amb les entitats esmentades, la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO, que vam començar el 2016, i les Rutes de la Memòria que s’han dedicat a Desideri Lombarte, Josep Galan i Jesús Moncada. El passat 28 de setembre, dins els actes del Dia Europeu de les Llengües, 53 associacions dels àmbits de l’aragonès i el català van signar un compromís de treball conjunt amb la Direcció General de Política Lingüística, que ha de servir per a fer palesa davant la societat aragonesa la importància estratègica de continuar treballant en la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies, per a la qual cosa és important la unitat d’acció, en l’essencial, de les entitats que treballen habitualment per aquest objectiu.

*Article aparegut en el número 147 de celebració del 20 aniversari de la revista Temps de Franja.

Aragón Radio se ha hecho eco de las recientes publicaciones sobre la historia y pervivencia de la lengua aragonesa:

El libro Precursores en la Enseñanza Superior de la Lengua Aragonesa visibiliza a los precursores en la enseñanza superior del aragonés en el primer tercio del siglo XX. Un trabajo que coincide con el centenario de las clases de aragonés impartidas por Saroïhandy en París en 1920. Entrevista a Óscar Latas, autor del libro:

Entrevistador: Paco Doblas. Despierta Aragón, 18/11/2020. Aragón Radio.

El programa La Torre de Babel rastrea las primeras palabras escritas, analiza su uso como lengua oficial en el medievo, habla del inicio de su enseñanza y se aproxima al problema de la pervivencia del aragonés hoy, todo ello gracias a la publicación reciente de cuatro ensayos y la entrevista con sus autores: Miguel Martínez Tomey, Chaime Marcuello, Antonio Eito, Oscar Latas y Guillermo Tomás Faci.

Programa conducido por Eva Segura. La Torre de Babel. Aragón Radio – 17/11/2020 – «Estudios sobre el aragonés».

Precursores en la Enseñanza Superior de la Lengua Aragonesa, es una nueva y valiosa aportación al conocimiento de la historia del aragonés. El trabajo de Óscar Latas coincide con el centenario de las clases de aragonés impartidas por Saroïhandy en París en 1920. El libro, con prólogo de Eloy Fernández Clemente, ha sido editado por Aladrada en colaboración con la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia (Universidad de Zaragoza / Gobierno de Aragón).

Enlace a la nota de prensa.

Vídeo de presentación del libro por parte de su autor, Óscar Latas:

Se resuelve la convocatoria de subvenciones a entidades locales 2020, en materia de política lingüística:

ORDEN ECD/1090/2020, de 9 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria de subvenciones a entidades locales de Aragón en materia de política lingüística para el año 2020.

ORDEN ECD/1089/2020, de 6 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria de subvenciones a las entidades sin ánimo de lucro para el año 2020 en materia de política lingüística.

L’escriptor saidinès Francesc Serés ha guanyat el premi Proa en la seua segona edició, dotat amb 40.000 euros, per la novel·la  La casa de foc.

Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació (la novel·la no estarà disponible a les llibreries fins a l’onze de novembre) La casa de foc conta la història d’un professor, que s’instal·la  el 2014 a la zona en plena crisi existencial i acaba compartint la vida amb una família, formada per un iaio, la seua filla i la seua neta, habitants de la masia Can Sol, veïna a la casa que ell habita.

Fuente: Mas de Bringuè (Mario Sasot)

Se publica el decreto por el que se otorga el Premio Chuana Coscujuela 2020 a la autora Carmen Castán Saura, tal y como declaró el jurado en su acta de reunión:

“donar el Premio Chuana Coscujuela 2020 a Carmen Castán Saura, perque reco-neixe que ha ubierto mols camins ta amostrar la llengua aragonesa a la Vall de Benás. Tota una vida contán les maneres de viure, de pensar y tot lo que saben els montañesos, no solo a la mainada de la escuela, tamé als que han disfrutau dels llibres que ha escrito y als que han enteneu millor la nuestra cultura dan els suyos treballs de investigasión, sino tamé els que han teniu la gran sort de coneixer-la”.

Puede consultarse la publicación completa aquí:

DECRETO 101/2020, de 28 de octubre, del Gobierno de Aragón, por el que se otorga el Premio Chuana Coscujuela

• La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres. Edc. Gobierno de Aragon, 2000.
• El Colegio Ntra. Sra. del Pilar. Primera etapa (1932-1039). “Anales IX”, UNED, 2001.
• Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzche. “Anales XI”, UNED. 2003.
• La función del arte. “Anales XII”. UNED. 2004.
• La palabra como experiencia poética. Obra colectiva inédita.
• Grupo de redacción del Pedrís de Bot, primera etapa (Tarragona).
• Colaboración en las revistas La Hierba (Caspe), L’Eixam (Nonaspe) y Delta (Zaragoza).
• Colaboración actual en la revista Temps de Franja con una columna sobre mujeres y otros artículos.
• Colaboración en La Lluna en un cove. Nº 16 especial Elles, febrero 2009.
• Colaboración en Roda la mola. Poesía del Bajo Aragón de Lengua Catalana, IET.
• Poemarios Arrel de foscor i llum d’espera y És la vida qui parla.

El Premio Arnal Cavero, que ha recaído en Miguel Martínez Tomey, tiene por objeto galardonar una obra de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escrita en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés.

El jurado ha premiado a Martínez Tomey por su obra Quia nullum violentum perpetuum, una traducción de los Quintii Horatii Flacci Emblemata, a partir de la edición realizada en Amberes en 1612. La obra ha sido reconocida “por su rigor en la cuidadosa traducción que lleva a cabo, lo que contribuye a la dignificación y enriquecimiento de la lengua aragonesa al verter a ella textos clásicos de un alto valor literario y artístico. Además, presenta brillantes notas de creatividad, al introducir originales adaptaciones métricas y rítmicas que enriquecen el texto”. Se trata, además, de la primera vez que este galardón distingue una traducción.

Presentamos o zaguer curtometrache de Carlos Baselga Abril, Arcadia, ganador d’o II Concurso ‘Antonio Artero’ de vidio en luenga aragonesa, convocato por a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón.

A zinta, que esplanica por meyo d’una canta interpretada por A Orquestina del Fabirol o prozeso d’albandono d’os lugars d’a montaña altoaragonesa, puede veyer-se a traviés d’o siguién enlaz:

S’han publicat les noves instruccions de la Directora General de Planificació i Equitat i del Director General de Política Lingüística per les quals es determina el procediment d’acreditació per a l’alumnat dels centres educatius d’Aragó que reuneixi les condicions d’equivalència entre els estudis cursats i el certificat de nivell intermedi de català (B2), de conformitat amb el que s’estableix en l’Ordre VCP/491/2009, de 12 de novembre, del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.

Tota la informació en: Educa.aragon.es

Malgrat l’actual situació de crisi sanitària, les escoles no han volgut renunciar a celebrar des de l’àrea de català d’Aragó una de les festes tradicionals més populars. Des del Matarranya i Bergantes fins a Montsó, la castanyera ha visitat els centres, combinant la tradició amb els estrictes protocols de contingència per la COVID.

Al CRA OLEA castanyera per fer de contacontes, aprofitant per repassar a través de les històries vocabulari típic de la tardor. També vam «ballar», en la mesura del possible, cançons d’aquesta festa. La diferencia d’enguany és que, degut a la pandemia, no vam poder repartir castanyes i menjar-les a l’aula. Vam fer alguna manualitat per tenir un record d’aquest dia. Com actualment em trobo fent algunes classes per videotrucada, la castanyera també va aparèixer a través de la pantalla.

Al CRA TASTAVINS les poblacions de Mont-roig, Fondespatla, Pena-roja i la Sorollera, van passar la jornada tots disfressats sobre l’àrea de català, van fer un breu col·loqui sobre les diferents maneres que hi ha al món de celebrar el dia dels morts, aprofitant que hi ha alumnes de diferents cultures. Després vam explicar perquè se celebra la Castanyada i vam recordar els fruits de la tardor. També van veure un vídeo de com es tocaven les campanes i vam escoltar el toc de morts. Tots van sentir una sensació tenebrosa, de pur silenci.

A continuació, van contar les llegendes de la comarca i en acabar es van inventar oralment una història de temor entre tots a partir d’uns daus sobre Halloween (que desinfectàvem cada vegada que tirava un alumne).

A l’IES MATARRAÑA la castanyera va arribar vestida amb indumentària tradicional i amb una panera plena de fruits de la tardor per treballar el lèxic local i també els dígrafs. Va ser molt interessant recuperar paraules que encara alguns jóvens coneixen però que pocs utilitzen, alguns noms molt divertits com “la pesteta” (la pebrotera que pica) o els noms dels bolets. Per finalitzar van recitar alguns versets per a l’ocasió:

CASTANYADA CONFINADA 2020

Castanyada confinada, el 31 d’octubre és.

Mostillo i pa de figues, castanyes i panellets,

torts i olives verdes, i un bon trago al porró farem.

Si més bé hem d’estar a casa,

no podrem eixir al carrer.

Tampoc anirem a Ràfels ni Mont-roig de fira.

Quin desastre per l’amor de Déu!

Que mos deixon hasta el dia 2 de festa i també xalarem.

Al CEIP MIGUEL SERVET DE FRAGA, com ja és tradició, van rebre la visita de Pepeta la Castanyera per ajudar-los a celebrar la festa de La Castanyada en un any tan atípic.Ve de molt lluny, però coneix perfectament la nostra llengua i està compromesa amb els temes d’actualitat. El curs passat va aparèixer amb bicicleta i un cartell reivindicatiu per fomentar la cura del nostre planeta. Enguany es va adaptar a la situació actual i va venir preparada amb el seu kit anti-COVID.

Els nens d’infantil cada any l’esperen amb il·lusió perquè sempre els hi prepara un conte molt especial. Aquesta vegada va introduir una versió d’un joc de falda i li va posar una lletra relacionada amb la festivitat. A 1r i 2n de primària vam fer una gimcana per ajudar la Castanyera. La nostra castanyera ja comença a fer-se gran, i se li oblida quina roba s’ha de posar. Així que, per equips, van buscar castanyes al pati per colors amb les quals formar paraules i després resoldre uns trencaclosques i unes endevinalles. Tot això enllaçat amb un Genially que quan van aconseguir superar, la castanyera els va enviar un missatge d’agraïment. Llàstima que no van poder menjar castanyes ni panellets. Però a l’any vinent de segur que sí!

CONTE-JOC DE FALDA

La castanyera surt a treballar/ moltes castanyes/ vol agarrar/ obre la senalla/ i comença a buscar/ no ha tingut sort/ ho torna a intentar/ la castanyera surt a treballar/ moltes castanyes/ vol agafar/ obre la senalla/ i comença a buscar/ ara si que/ en troba/ que contenta està!!!

Al CEIP MARIA MOLINER DE FRAGA van treballar La Castanyada durant les setmanes prèvies des de l’àrea de català fent activitats relacionades amb la festivitat: decoració de les classes, manualitats, cançons, activitats per conèixer la història i el motiu de La Castanyada, etc. Ja amb tot preparat, el dia de la Castanyada van fer unes sessions amb activitats especials súper xules per celebrar-ho com cal: Manualitats, polseres, paperines, esmorzar saludable amb fruits secs, inventar històries, cançons, etc.

Al CEIP SAN JUAN BAUTISTA DE SAIDÍ, l’alumnat d’educació infantil i de primer cicle de primària, van fer la gimcana de la Carla Grash i van buscar castanyes pel pati per ajudar la Castanyera a saber quina roba s’havia de posar.

Al CRA LA LLITERA, també van voler donar una mica de “normalitat” al curs i celebrar com cada any la festa de la Castanyada des de l’àrea de català i la de Halloween des de la d’anglès. L’alumnat d’Infantil van ballar i cantar la cançó de la Castanyera, es van decorar les aules i el passadís i es van fer una castanyera com a manualitat. Els de 1r i 2n de primària, a més de cantar i mimar la cançó del Marrameu, van fer una magnífica exposició de fruits de tardor. Els cursos de 3r i 4t van treballar el llibre de l’Albert Alforcea titulat El llibre dels éssers fantàstics de l’escola de l’editorial Barcanova. Finalment, els de 5è i 6è van crear àudio-conte a partir del conte El castanyer de la editorial Baula i el van presentar als grups d’Infantil.

El divendres 30 d’octubre van anar tots a l’escola disfressats d’allò que els feia més il.lusió i com que enguany no podien fer la trobada amb els companys de la resta de pobles del CRA, vam penjar les actuacions, fotos i videos a la web i a cada poble van fer una sessió de cinema per poder compratir tot el que havien fet.

A l’EOI IGNACIO LUZÁN DE MONTSÓ, des del Departament de Català és tradicional organitzar la Castanyada i, enguany, malgrat no poder cuinar els típics panellets, ho van celebrar també. Després de visionar alguns vídeos divertits sobre la Castanyada o mirar receptes de panellets, va aparèixer una castanyera en forma de cartell per fer una entrega simbòlica de paperines de castanyes. A casa, l’alumnat va fer els seus panellets i van compartir les fotos.

Amb motiu del 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, el departament de Llengua Catalana de l’IES Matarraña ha organitzat diverses activitats que s’han allargat durant tot el mes d’octubre.

La primera activitat que han portat a terme ha estat “Paraules del Matarranya” per tal d’apropar l’alumnat a la cultura oral tradicional de comarca. Es va presentar el treball del  grup de facebook del mateix nom a través d’una videoconferència amb una col·laboradora habitual del grup, Isabel Tafalla de Vall-de-roures, que sovint publica paraules antigues, refranys i dites que recorda de sons iaios i pares. Van participar tots els nivells educatius de l’ESO en diferents sessions i casdascú es va centrar en un aspecte: memòria oral, lèxic específic i frases fetes.

D’esta manera, es va voler fer un reconeixement als participants d’este grup de facebook, Paraules del Matarranya, que dia rere dia publiquen expressions de la nostra llengua que gairebé han quedat en l’oblit per tal d’ajudar a conservar-les.

Per la seua banda, l’alumnat de 2n de Batxillerat va rebre la visita del politòleg canadenc Dr. Remi Carbonneau, que es troba a la zona investigant la situació del català i l’aragonès a Aragó i els va parlar sobre la posició de les llengües minoritàries al món.

L’alumnat es va quedar molt sorprès de vore com una persona del Quebec (al Canadà) parlava perfectament el català i s’interessava per la nostra llengua. Ara treballa a Alemanya en una fundació per la conservació d’una llengua minoritària, el Sòrab procedent dels eslaus, i pensa que amb les llengües pròpies d’Aragó es poden agafar exemples de bones pràctiques per aplicar-les allí. Durant la trobada, Carbonneau els va exposar els aspectes semblants i les diferències des del punt de vista de la sociolingüística entre la situació de les llengües pròpies a Aragó i una llengua minoritària a Alemanya com és el sòrab.

Va ser una visita molt grata per l’alumnat de la qual van aprendre molt i van poder prendre consciència del gran tresor que tenen al Matarranya amb la seua llengua.