ACTIVITAT INTERDEPARTAMENTAL A L’IES BAJO CINCA PER CELEBRAR EL DIA DE LA PAU I COMMEMORAR L’ALLIBERAMENT DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ
RAVENSBRÜCK, L’INFERN DE LES DONES
Per Paula Fernández 3r C ESO
El 27 de gener de cada any es celebra l’aniversari de l’alliberació d’alguns camps de concentració nazis com, per exemple, Auschwitz. Per a commemorar-ho, els alumnes de 3r d’ESO vam veure a classe de català un documental anomenat Ravensbrück, l’infern de les dones, on s’explica en primera persona les atrocitats i tortures a les quals les presoneres del camp eren sotmeses a diari.
Alguna vegada heu sentit parlar del camp de concentració de Ravensbrück? Doncs, aquest camp va ser silenciat per molts anys després de la guerra, ja que va ser l’únic camp de concentració nazi construït expressament per a dones.
Ravensbrück va ser inaugurat al maig del 1939, empresonant inicialment unes 2000 dones i nens per diversos motius: ser polonesa, jueva, gitana, republicana espanyola… Qualsevol raó era vàlida per acabar al camp i es calcula que allí hi van ser exterminades entre unes 30000 i 90000 dones. Ravensbrück era considerat un camp de treball, per tant, cada dia les presoneres eren sotmeses a llargues jornades de dur treball en condicions precàries. A més a més, centenars de dones van ser sotmeses a cruels experiments mèdics per part del doctor Karl Gebhardt, amb la majoria morint en el procés o sobrevivint amb seqüeles de per vida.
L’alliberament d’aquest camp es va produir el 30 d’abril del 1945, sent alliberades unes 2000 presoneres, ja que la majoria havien estat traslladades a altres camps mitjançant les denominades marxes de la mort.
Aquest documental ens ha servit per reflexionar molt, tant a mi com als meus companys de classe sobre l’infern que van viure tots els presoners i presoneres als camps de concentració durant anys i com, posteriorment, hem fet una xerrada-col·loqui i un treball, hem après moltes coses que desconeixíem sobre aquest tema.
Per finalitzar, com les diferents opinions són benvingudes, alguns dels meus companys han volgut donar-ne la seva:
“Fer aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, ja que gairebé ningú parla d’aquests temes i no hauria de ser així, perquè és un fet que va passar no fa molt i va ser una cosa horrible que no ha de ser oblidada.”
Lara Villagrasa
“Una de les coses que més em va cridar l’atenció, a part de tot el que anaven contant, va ser un tema del qual no es va nombrar res, la regla. Em va cridar l’atenció perquè era un documental de noies i la regla és una cosa que tenim en comú. El tema de la menstruació és considerat irrellevant i repugnant quan en realitat dona una visió amb més matisos de com de malament ho passaven les noies al camp.”
Iris Ballesté
“Crec que activitats com aquestes són necessàries per no oblidar el que va passar, com a homenatge a tantes víctimes i, sobretot, per evitar que torni a passar.”
Aleix Jover
“Aquest documental va ser molt interessant, ja que s’aprèn molta informació, ja sigui personal de les dones o dels camps de concentració. Em va sorprendre molt la quantitat de tortures que hi havia.
Dunia Planés
“No s’hauria d’oblidar aquesta part de la història que va causar tant dolor i tantes morts. Si no ho fem, podria tornar a passar.”
Iván Montull,
“Em sembla una bogeria el que va passar, ja que em pareix increïble que éssers humans fessin experiments amb altres de més febles. Penso que aquests fets no es poden deixar de banda, s´han de recordar. I el motiu pel qual crec que això s’ha de recordar és que aquestes presoneres mai siguin oblidades i que aquestes barbaritats mai més es repeteixin.”
Liam Sánchez
