· CRÍTICA EN SILUETA: EL CAS DE LES LLENGÜES D’ARAGÓN
Crónica de Mario Sasot
El passat 3 de maig tingué lloc a la sala dels cristalls de l’Intitut Aragonès d’Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa un interessant col·loqui titulat “Crítica en silueta: el cas de les Llengües d’Aragó”, dins del Seminari “Crítica i Contracrítica. Comunicació cultural a Espanya.”
Moderat pel periodista d’Heraldo i vicedegà de la Universitat “San Jorge”, José Verón, intervingueren els professors Hèctor Moret i Coso, Antonio Pérez Lasheras y José Ángel Sánchez Ibáñez.
Pérez Lasheras explicà que l’estudi separat i independent de les literatures locals i nacionals va ser un invent romàntic, que abans, des dels temps antics i clàssics, l’objecte d’estudi era la Literatura Universal. “A Espanya triomfà el corrent de la crítica que encapçalava Menéndez y Pelayo, en front de les teories més localistes que propugnava Menéndez Pidal, el qual va estar a punt d’encetar un estudi sobre la llengua aragonesa que la Guerrra Civil va interrompre.”
Lasheras assenyalà que a l’Aragó, durant tota l’Edat Mitjana, es parlaven vuit u nou llengües, entre elles el provençal, l’àrab, el mocàrab, el portuguès, l’italià, una mica l’hebreu, a més del català i l’aragonès, diversitat que anà desapareixent dràsticament a partir del segle XV.
El professor de la Universitat de Saragossa va concloure negant taxativament la validesa del binomi llengua – identitat.
Una literatura amb dues cares: el català a l’Aragó
El professor, escriptor i gestor cultural mequinensà Hèctor Moret es centrà en la producció literària en català d’autors aragonesos des de 1970, i hi distingí dos grups diferenciats: els residents a Catalunya que han publicat en editorials comercials (Jesús Moncada, Mercè Ibarz i Francesc Serés), tots ells traduïts a altres llengües, i per altra banda els que han escrit des dels territoris catalanòfons d’Aragó, la majoria de les obres dels quals han estat editades per institucions polítiques o associacions culturals aragoneses. Moret també analitzà somerament els trets literaris i lingüístics i els motius temàtics de cadascú d’aquests dos grups i afirmà que “tots aquests escriptors en conjunt han inclòs la geografia dels seus territoris natals i persones i personatges des pobles de la Franja en algunes de les seues obres.
Finalment el professor universitari José Ángel Sánchez , parlant del lloc i el paper de la crítica cultural de la literatura en aragonès, explicà que aquesta s’ha mogut sota una òptica i dins d’àmbits molt endocèntrics.
Com a autor de crítiques i ressenyes literàries mensuals sobre obres en aragonès des del suplement “Artes y Letras” de Heraldo de Aragón, Sánchez defensà fer aquests articles en castellà “lo qual equipara aquesta literatura amb les obres ressenyades de qualsevol altra llengua en aquest mateix suplement.
També recomanà fer una anàlisi d’aquestos textos en llengua aragonesa “sense elogis ni triomfalismes excessius o exagerats, i cal relacionar-los amb el context d’obres d’altres llengües i cultures”. “També convindria ampliar la bateria de temes, tos i estils equiparant-se així les obres que s’analitzen escrites en castellà.
Jam Session poètica
Després de l’acte esmentat, els assistents pujaren a la terrassa del cinquè pis, on va tindre lloc una lectura de poemes a càrrec dels propis autors amb l’acompanyament musical del guitarrista Pedro Rojas Ogàyar , on entre altres intervingué l’escriptora nonaspina Merche Llop amb dos poemes del seu últim llibre Esclat , un llegit en català i altre en castellà.
